El passat dia 24 de setembre, va tenir lloc la presentació de la revista del Baix Empordà, la qual va celebrar el seu número 30 amb els gegants de Palamós en portada.
En aquest número es parla dels diferents gegants que trobem en la nostra comarca, així com la seva història, anècdotes i opinions que han deixat els escriptors encarregats de l'elaboració de la revista.
També trobarem una ressenya del que va ser la Ciutat Gegantera de Palamós, l’any 1994.
Ja ha quedat oberta al públic la nova plaça dels Països Catalans. L'espai ha estat remodelat i s'ha convertit en una nova plaça amb format de jardí públic.
El proper dia 5 de gener a la tarda, tindrà lloc la tradicional Cavalcada de Reis. Enguany el grup de Grallers i Timbalers de Palamós participarà a les cavalcades de Vall-llobrega i Palamós acompanyant a S.M. els Reis Mags d’Orient. La sortida des de Vall-llobrega, tindrà lloc a les 18h i recorrerà el carrer principal de la localitat. A Palamós, a partir de les 19h, sortiran des de Sant Joan avançant per la carretera principal fins arribar al Teatre Municipal de La Gorga, on els músics interpretaran les peces tradicionals d’aquestes dates. Aquest any, com a novetat, tindrem la incorporació d'altres instruments metàl•lics de vent, que ens acompanyaran al llarg de les cavalcades tant de Vall-llobrega com de Palamós. Esperem veure-us al llarg del recorregut amb els fanalets encesos per indicar als Reis el camí!
Els gegants de Palamós evoquen el rei Pere II de Catalunya, dit el Gran, i la seva muller, Constança de Sicília i ens fan retrocedir al segle XIII quan la corona catalano-aragonesa, demostrà la voluntat de tinença d’un port en el litoral empordanès, quasi tot sota el domini feudal. Fou durant el regnat de Pere el Gran, i per la privilegiada situació geogràfica de la badia de Palamós, que el 1277 foren comprades les terres del castell de Sant Esteve de Mar, les propietats del qual comprenien també la badia, per fundar-hi el port reial a recer del qual havia de créixer la població. L’any 1279 el rei, per tal de facilitar el poblament d’aquest enclavament marítim dictà a Astruc Ravaia, batlle reial, la Carta Pobla, document que atorgava una sèrie de privilegis i franqueses a tots els que s’hi volguessin establir.